Es doctorà a la Universitat de Berkeley el 1934. Nacionalitzat als EUA el 1937, hi inicià una carrera acadèmica a les universitats de Harvard i Princeton (amb dos parèntesis: del 1942 al 1948 en què ocupa càrrecs governamentals, i del 1961 al 1963 en què fou ambaixador a l’Índia) fins el 1975. Pròxim al Partit Demòcrata, fou un dels principals representants del corrent dit “liberal” (terme que als EUA hom associa amb postulats propers a la socialdemocràcia) i defensà, en nombroses obres de divulgació (d’entre les quals sobresurten American Capitalism, 1952; The Affluent Society, 1958, i The New Industrial State, 1967) i articles una visió sovint enfrontada a l’opinió acadèmica més habitual fonamentada en el neoclassicisme: contra els partidaris del mercat sense restriccions, propugnà un major intervencionisme, sobretot en despeses socials, i criticà el que considerà perills que amenaçaven l’economia nord-americana, tals com les excessives diferències de renda, el paper distorsionador de la publicitat i l’efecte demostració en el consum i la suposada neutralitat de la competència real. Altres llibres que publicà són: Theory of Price Control (1952), The Great Crash (1955), Economics and the Public Purpose (1973), Money: Whence it Came, Where it Went (1975), The Age of Uncertainty (1976), Economics in Perspective. A Critical History (1989), A Short History of Financial Euphoria (1991), The Culture of the Contentment (1992), A Journey Through Economic Time (1994) i The Economics of Innocent Fraud (2004), a més de les memòries A Life in Our Times (1981) i algunes novel·les (A Tenured Professor, 1991). Presidí l’organització Americans for Democratic Action (1967-68) i rebé la Medalla Presidencial de Llibertat el 1946 i el 2000.
John Kenneth Galbraith
© Fototeca.cat
Economista i polític nord-americà d’origen canadenc.