Claudi Galè

Κλαύδιος Γαληνός (el)
(Pèrgam, aprox. 130 — Roma?/Pèrgam?, aprox. 200)

Metge grec.

Estudià medicina, matemàtiques i filosofia a Pèrgam, Esmirna, Corint i Alexandria. Residí a Roma i a Pèrgam, ensenyant i practicant. Féu estudis anatòmics, especialment ossis, sobre animals i els referí a l’home, i en fisiologia observà la secreció urinària dels ronyons. Manifestà que la llei natural ho governa tot, i que el principi bàsic de la vida és un pneuma, extret del pneuma universal mitjançant la respiració, que separà en tres parts: animal, radicada al cervell, vital, radicada al cor, i natural, radicada al fetge i a les venes. La seva producció literària és immensa (ell mateix enumera 153 obres en 504 volums). S'han conservat uns 150 escrits en grec i d’altres de provinents de traduccions aràbigues i llatines.

Interessat per la filosofia, es mostrà eclèctic i rebutjà l’epicureisme i l’escepticisme. El principi bàsic de la seva literatura mèdica fou la creença en Hipòcrates, amb la qual cosa fou admesa la teoria dels humors; però també hi incorporà idees d’uns altres sistemes i manifestà un gran sentit crític i un elevat to polèmic. Els seus tractats foren, durant molt de temps, els texts fonamentals de l’ensenyament mèdic.