i la Galera | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Galera

Casa de la vila de la Galera (Montsià)
© Fototeca.cat
Municipi del Montsià.
Població: 
884 h
[2009]
Extensió: 
27 km2

Situació i presentació

El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km 2 , és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall. Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge. Antigament, havien format part del terme de la Galera els actuals municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge, que aconseguiren, però, d’independitzar-se'n el 1828 i el 1857, respectivament.

Les terres del municipi són força planeres. El terme de la Galera és travessat per la rambla de la Galera, que neix als vessants meridionals del massís de Caro i desguassa a l’Ebre al terme de Tortosa, davant Camp-redó. El barranc del Pelós solca les terres per la part nord del municipi i el barranc del Lligat des de la partida de les Refoies fins al límit amb Santa Bàrbara. Els barrancs de Sant Antoni-Lloret-La Galera són inclosos en el Pla d’Espais d’Interés Natural.

La vegetació potencial del terme seria una màquia de llentiscle i margalló (Querco-Lentiscetum). La vegetació actual és formada fonamentalment per arbres i arbustos adaptats al clima mediterrani, a la forta insolació i a la poca humitat, com el coscoll (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), l’ullastre (Olea europaea), el margalló (Chamaerops humilis), la carrasca (Quercus rotundifolia), el lledoner (Celtis australis) i el pi blanc (Pinus halepensis).

El terme comprèn, a més de la vila de la Galera, cap de municipi, diversos masos com el de la Xanca, el de Laculs, el del Borni, el de la Marina, el de Montllau i el dels Masets, tots documentats ja el 1860. Tocant a la vila, al SW, hi ha la petita capella de Sant Vicenç del Povet i dins el terme hom pot esmentar encara la capella del Sant Crist del fossar.

El pla de la Galera és travessat per diversos camins antics; també hi ha la carretera local de Santa Bàrbara a la Sénia, que es creua amb la rambla de la Galera. Aquesta és la carretera que empren els galerencs per a anar a Tortosa. Altres carreteres són la de la Galera a Ulldecona per Godall, la que enllaça amb la carretera d’Ulldecona a la Sénia, i el camí de Cantallops, pavimentat, que porta a la carretera annexa al canal de Xerta i al Mas de Barberans.

La població i l'economia

Les primeres dades de població (galerencs) es remunten el fogatjament del 1380, quan foren registrats 12 focs. En el del 1553 només se'n constataren 10. A la primeria del segle XVIII, el 1708, hi havia 23 cases habitades i el 1718 ja n'hi havia 39, amb 151 h. Entre el 1568 i el 1719 la població va créixer el 277%. Posteriorment va fer una pujada en vertical durant el segle XIX, especialment a la primera meitat, potenciada pel redreçament econòmic de l’agricultura. El 1857 hi vivien 1 408 persones. El 1920 la xifra era gairebé la mateixa i a partir d’aleshores la població inicià una progressiva davallada força sensible als aldarulls de la guerra i a les conseqüències econòmiques dels anys de la postguerra. El 1981 foren censades 799 persones, 761 el 1991, 749 h el 2001 i 818 h el 2005.

L’agricultura és la principal font econòmica del terme, i és especialment el conreu de secà el que té una importància destacable. L’olivera és el conreu més important. Aquest arbre de secà, juntament amb el garrofer, i també la vinya i l’ametller, incorporats posteriorment, anaren substituint la vegetació natural de la contrada. La vinya, que havia estat el segon conreu més important del terme, pràcticament ha desaparegut, com també ho ha fet el garrofer. S'han anat plantant alguns ametllers i més modernament altres arbres fruiters, sobretot presseguers, mandariners i tarongers, regats amb aigua de pous.

La plana del Montsià i, com a part integrant, el pla de la Galera, són poblats pràcticament del tot d’heretats d’oliveres. Com és propi de tota aquesta àrea de secà, al voltant d’alguns pous i fins i tot aprofitant l’aigua potable de la població, hom segueix l’antic costum de dedicar petits trossos de terra al conreu de plantes d’horta molt variades, dedicades sobretot al consum familiar. De fet, hi ha hagut un augment de les terres de regadiu tot aprofitant les aigües del canal de Xerta, que travessa tot el terme. El municipi té una important activitat ramadera, concentrada en el sector de l’aviram i el porcí, tot i que també es pot destacar la cria de conills i un gran nombre de ruscs.

L’activitat industrial a la Galera ha tingut un escàs desenvolupament. Cal esmentar la Cooperativa Agrícola Catalana i Secció de Crèdit de la Galera, amb local social i seccions d’almàssera (oli), magatzem d’adobs i garrofes. Hi ha tingut tradició l’elaboració de terrissa, que ha esdevingut testimonial, tot i que s’organitza des del 1994 la concorreguda Fira de Terrissa i Ceràmica, entre abril i maig.

La vila de la Galera

La vila de la Galera (112 m d’altitud), on es concentra tota la població del terme, és situada vora la rambla o el barranc de la Galera. La part antiga és situada prop de la torre de la Galera, a l’esquerra del barranc, força profund en aquest indret i travessat per un pont de pedra molt antic en la seva base, si bé la part superior fou reconstruïda després de la guerra civil. El pont és situat vora la torre. A partir d’aquest nucli primitiu i al llarg del temps la població s’anà estenent vora la carretera. Modernament han sorgit noves construccions al voltant de l’antic nucli i també a la dreta de la rambla de la Galera.

La torre de la Galera fou construïda a expenses de la ciutat de Tortosa. Se sap que s’hi treballà entre els anys 1340 i 1342, si bé en aquest darrer any l’obra encara no era acabada. De planta rectangular, gairebé quadrada, i força gran, la torre té una alçada considerable, probablement pel fet que és situada al pla. Acabada amb merlets, hi ha diversos pisos de sageteres i finestrals de mig punt centrats en la part elevada dels murs. A un nivell més baix hi ha una finestra geminada de tradició romànica. La torre no conserva l’estructura de l’interior, ja que el 1684 fou condicionada i transformada com a nova església parroquial, dedicada a sant Llorenç, en substitució de l’antic i petit edifici que hi havia a l’entrada de la vila venint de Tortosa. Aquest edifici antic, que no es conserva, segurament devia ser anterior a l’erecció de la parròquia el 1539. La nova església parroquial de Sant Llorenç, però, restà interrompuda durant la guerra de Successió. Les obres es paralitzaren el 1707, quan el rei arxiduc Carles III, vençut a Almansa, es retirava per passar l’Ebre a Tortosa.

La majoria de les cases de la Galera, que havia romàs fidel a aquest, foren cremades per les tropes borbòniques i els habitants hagueren de fugir. A la torre, a mig condicionar com a temple, durant quatre anys s’aquarteraren soldats. Finalment, el 15 d’agost de 1711, acabades les obres, es féu la benedicció del nou temple. Formant part del conjunt urbà, al costat del pont que creua el barranc de la Galera, hi ha una petita capella dedicada a sant Vicent Ferrer.

Altres edificis i indrets d’interès de la vila són l’edifici de l’ajuntament, del 1906, bastit amb el treball dels veïns, que té una gran magnificència, la casa Maria del Mas, d’estil modernista, i l’àrea recreativa del Calvari.

La població celebra la festa major al 10 d’agost, per Sant Llorenç, patró de la vila, i també se celebra Sant Ponç, copatró, al dia següent. També es fa festa per Sant Josep, al març, amb una fesolada popular, la festa de la Mare de Déu de la Galera, al setembre, i per les festes de Nadal s’escenifica un bonic Pessebre Vivent. Pel voltant de l’1 de maig se celebra la Fira Internacional de la Terrissa. Cal afegir, a més, que a l’edifici de l’Ajuntament es troba el Centre d’Interpretació de la Terrissa.

La història

Alguns autors han afirmat que la Galera podria tenir un origen romà, relacionat amb les antigues vies de comunicació. Sembla que, després de Tortosa, la via mediterrània de Roma a Cadis es dividia en dues: la del litoral i la de l’interior, i que és aquesta la que passava per l’indret que, a partir de la baixa edat mitjana, s’anomenà la Galera. Aquest pressupòsit, que no ha estat comprovat científicament, però al qual la situació geogràfica de la Galera dóna un caire de versemblança, era fonamentat en el fet que, almenys des de Madoz, a mitjan segle XIX, hom creia en la romanitat de la torre de la Galera. Emili Morera adduïa, a més, a la primeria del segle XX, que a la Galera hom havia trobat monedes romanes del temps de l’Imperi.

El torrent de la Galea és citat el 1178, però la formació de la població de la Galera data de la primeria del segle XIV. El dia 8 de novembre de 1320, en una estada a Sant Mateu del Maestrat, el rei Jaume II autoritzà tres personatges, entre els quals el batlle de Tortosa, Arnau d’Agramunt, d’ordenar la població ja començada a edificar i anomenada la Pobla de la Galera. El monarca els permetia de repartir terrenys entre els habitants per tal d’estimular-hi l’establiment i posava la nova població sota la jurisdicció de Tortosa. Els veïns de la Galera havien de tenir els mateixos drets i deures que els habitants d’aquesta ciutat. De la Galera, però, posseïm altres notícies anteriors, dels primers anys del segle, quan els homes de Godall, subjectes a la senyoria feudal de Ramon de Centelles, emigraven a la nova població de la Galera, de fur reial. El sobirà, el 1321, envià una ordre al seu veguer de Tortosa per la qual es prohibia als veïns de la pobla nova del Torrent de la Galera d’ocupar terres del terme d’Ulldecona, fet del qual es queixaven els hospitalers, que n'eren senyors.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...