principi de relativitat de Galileu

m
Física

Principi segons el qual les lleis que governen els fenòmens mecànics en dos sistemes de referència S i S´, proveïts d’un moviment relatiu rectilini i uniforme, tenen la mateixa forma.

Per a comprovar aquest principi, considerat per Galileu com el principi fonamental de la mecànica, cal establir les fórmules de transformació per a passar d’un sistema de referència inercial S (anomenat també sistema o eixos de Galileu) a un altre S´ que tingui un moviment rectilini i uniforme respecte al primer. En el cas que el sistema (de coordenades espaciotemporals x´, y´, z´, t´) es mogui amb velocitat v rectilínia i uniforme, segons l’eix x de S (de coordenades espaciotemporals x, y z, t), les fórmules de transformació, anomenades de Galileu, són: =x-vt, y´=y, z´=z i t´=t. La modificació introduïda per la relativitat d’Einstein portà a substituir-les per les fórmules de la transformació de Lorentz.