La seva frase “Todos los catalanes son una mierda” s’escampà a cau d’orella per tot Barcelona. Com a resposta a aquest fet, un grup de joves catòlics i catalanistes encapçalats per Jordi Pujol i Soley entrà en contacte amb gent d’acció d’ideologia semblant i organitzaren una campanya de boicot al periòdic. Aquesta campanya consistí a repartir fulls volants, estripar diaris al carrer, trencar vidres del seu local, trametre cartes als anunciants i als venedors, etc. La campanya se'ls escapà de les mans i aparegueren grups espontanis que actuaven pel seu compte. Els partits polítics —llavors clandestins— no hi col·laboraren, però sí que ho feren alguns dels seus militants a títol personal. Al gener de l’any següent, Galinsoga escriví un article per tal de guanyar-se la simpatia dels catalans, negà els fets i s’autoqualificà d’amic de Cambó. La resposta fou espectacular: escampada de fulls volants al Liceu. La campanya continuà ampliant-se fins que pel febrer Galinsoga fou cessat, i substituït per Manuel Aznar. El diari havia perdut uns 20.000 subscriptors, havia baixat el tiratge en 30.000 exemplars i s’havia vist obligat a reduir pàgines. Aquesta victòria contribuí al progrés de l’oposició catalana al franquisme i dugué als fets del Palau.
Full volant que es repartí demanant el boicot a La Vanguardia
Afer iniciat al juny del 1959 arran d’un incident provocat per l’aleshores director de La Vanguardia, Luis Martínez de Galinsoga, en protestar a l’església barcelonina de Sant Ildefons perquè hom predicava en català.