i Gal·la Placídia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Gal·la Placídia

Gal·la Placídia amb els seus fills Valentinià III i Honòria

història hist
Emperadriu romana, filla de Teodosi I.
Tessalònica, Grècia, 392 — Roma, 27 de novembre del 450

L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera. El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviduà, però, l’any següent. A Ravenna, el seu germà, l’emperador Honori, la casà amb el patrici Constanci, esdevingut emperador el 421. Se n'anà de Bizanci el 425, on s’havia refugiat a la mort del seu segon marit, i regí l’imperi d’Occident durant la minoritat del seu fill Valentinià III. Fou sepultada al mausoleu imperial del Vaticà, bé que després, segons la tradició, fou transportada al mausoleu que porta el seu nom a Ravenna.

Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).

Llegir més...