La seva extensa producció de novel·les —de la qual es destaquen Reinaldo Solar (1920), La trepadora (1925), Doña Bárbara (1929), Cantaclaro (1931) i Canaima (1935)— constitueix un vast retaule de la vida als llanos i fa de l’autor un dels grans fundadors de la narrativa llatinoamericana. La carrera política de Gallegos s’inicià el 1931 com a senador de l’estat d’Apure, però fou exiliat aquell mateix any per la seva oposició al dictador Juan Vicente Gómez, fins el 1936. Elegit president de la república el 1947, fou enderrocat per un cop d’estat militar el 1948. Fins el 1958 visqué a l’exili.