Amic de Joseph Conrad, començà a escriure influït per Rudyard Kipling, i publicà un volum de contes (From the Four Winds, 'Des dels quatre vents’, 1897) i una novel·la (Jocelyn, (1898). Més tard publicà Villa Rubein (1900), novel·la. S'interessà pels problemes de caràcter social i moral: A Man of Devon (1901), que inclou The Salvation of Swithin Forsyte, primera aparició de la família Forsyte, que el féu famós. Criticà la societat moderna i els aspectes incongruents de la vida burgesa: The Island Pharisees (‘Els fariseus de l’illa’, 1904) i sobretot Forsyte Saga (1906, 1920 i 1921), considerada com una reacció contra l’època victoriana. El 1932 obtingué el premi Nobel de literatura.