i Ernst Gamillscheg | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ernst Gamillscheg

Lingüística i sociolingüística
lingüística ling
Lingüista.
Neuhaus, Bohèmia, Àustria-Hongria, 1887 — Tübingen, 1971

Es formà a les universitats de Viena i de París, i es doctorà el 1910 en la de Viena. Actiu en 1913-16 a la Hofbibliothek de Viena, fou professor de filologia romànica a les universitats d’Innsbruck (1916-25), de Berlín (1925-45), de Bucarest (1940-44) i de Tübingen (1946-56). Després de la seva jubilació explicà encara cursos a les universitats de Tübingen, de Zuric (1958-59) i de Saarbrücken (1961-62). Deixeble de W.Meyer-Lübke i de J.Gilliéron, en continuà els mètodes de la gramàtica històrica i de la geografia lingüística. Estudià la Romània i prestà una gran atenció als problemes de les influències recíproques de les llengües en convivència, sobretot les romàniques i les germàniques. De la seva vasta producció cal recordar Studien zur Vorgeschichte einer romanischen Tempuslehre (1913), Etymologisches Wörterbuch der französischen Sprache (1925-28), Die Sprachgeographie und ihre Ergebnisse für die allgemeine Sprachwissenschaft (1928), Romania Germanica (1934-36), Romanen und Basken (1950), Französische Bedeutungslehre (1951), Historische französische Syntax (1957-58) i diversos treballs sobre el romanès. Tant en els estudis com en els seus cursos no oblidà mai els fets catalans, i algun article i tot els fou dedicat especialment, com Sur une source catalane de la chanson de geste "Girat de Roussillon". Fou membre ordinari de les acadèmies de ciències de Berlín i de Magúncia. L’Institut d’Estudis Catalans el nomenà membre corresponent el 1958. En morir tenia en preparació una sintaxi històrica espanyola, un capítol de la qual ha estat publicat en els “Estudis Romànics”.

Llegir més...