i Alfons de Gandia i d’Arenós | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Alfons de Gandia i d’Arenós

Sobrenom amb el qual és conegutel Jove
Història
Sobrenom amb el qual és conegutel Jove
història hist
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
?, aprox. 1356 — València, 1424/25

Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern. Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392. Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III (1397), i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc. Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats (1402-03), pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que al·legaven contrafur. Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant, però, la lloctinència de Pere de Fenollet, vescomte d’Illa (1403). Tingué fortes desavinences amb els seus pares: entrà en llocs de la baronia d’Arenós i del comtat de Ribagorça i exigí contribucions dels vassalls del duc (1406), i a Gandia, a mà armada (1409); desheretat pel duc (1412), Ferran I li assignà, però, l’herència. Mantingué, com el seu pare, la pretensió a la successió del regne, i a Casp obtingué un reconeixement de l’arquebisbe de Tarragona. Però en ésser nomenat Ferran I, li prestà homenatge pel comtat de Ribagorça i li féu costat (1412). Acudí al setge de Balaguer i parlamentà amb la comtessa d’Urgell sobre la rendició de la ciutat (1413). Assistí al judici del comte i fou un dels testimonis que signaren la sentència. El rei li atorgà la vila d’Alcolea (1415), que havia estat de la comtessa d’Urgell, però aviat aquesta n'obtingué la restitució. En morir el seu oncle Joan, comte de Prades, pretengué, sense èxit, la successió del comtat. Deixà un fill natural, Jaume d’Aragó, que heretà la baronia d’Arenós, i els altres estats passaren a l’infant Joan (1425), tal com havia estat convingut el 1417.

Col·laboració: 
MCo
Llegir més...