Deixeble d’Henri Pirenne, formà part de l’escola històrica belga i estudià particularment la història econòmica i social de les ciutats a l’alta edat mitjana. Professor a la Universitat de Gant del 1929 al 1961, és autor, entre altres obres, d'Étude sur le développement des villes entre Loire et Rhin au Moyen Âge (1943), Vlaanderen onder de eerste graven (‘Flandes sota els primers comtes’, 1944), Le féodalisme (1944), L’origine des rapports féodo-vassaliques (1958) i Lehnwesen im fränkischen Reich (‘El feudalisme al regne franc’, 1960).