Jordi Garcés i Brusés

(Barcelona, 1945)

Arquitecte, fill de Tomàs Garcés.

Format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, obtingué el títol l’any 1970. Des d’aleshores treballa juntament amb Enric Sòria. Entre llurs obres sobresurten la fàbrica Resintex, a Gavà (1973-77), un edifici d’habitatges al carrer de Pi i Molist de Barcelona (1978-81), un centre d’assistència sanitària a Móra la Nova (1983-86) i, especialment, els museus de la Ciència de la Caixa de Pensions (1979) i Picasso (ampliació al Palau Meca, 1981), on resolen amb plantejaments innovadors el problema de la intervenció sobre edificis històrics. Posteriorment han desenvolupat obres com ara el museu de Navarra a Pamplona (1991), el museu de la Ciència a La Laguna (1993), el conjunt d’habitatges a Mollet del Vallès, l’escola de primària Francesc Batallé a l’Hospitalet de Llobregat (1992-94), i a Barcelona el pavelló olímpic de la Vall d’Hebron (1989-92), l’ordenació del carrer de Tarragona amb diversos edificis terciaris i l’hotel de la plaça Espanya (1989-92) i el cinema Imax al Port Vell de Barcelona (1995). Individualment, ha realitzat la tercera ampliació del Museu Picasso (2000). També han treballat en el camp del disseny industrial. Ha estat professor a l’Escola Eina (1971-73). Des del 1975 ho és a l’ETSAB.