i Garcia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Garcia

L’església parroquial antiga de Garcia , destruïda el 1936 i actualment abandonada
© Fototeca.cat
Municipi de la Ribera d’Ebre, estès a banda i banda del riu, a la seva confluència amb el riu de Siurana, al sector N de la cubeta de Móra.
Població: 
602 h
[2009]
Extensió: 
52 km2

Situació i presentació

El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre (aigua amunt del pas de l’Ase) i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova (pel caminal de les Planes) i Móra d’Ebre (pel caminal de la Partició de Garcia), i a ponent amb Ascó.

Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo (523 m al cim homònim), que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la dreta de l’Ebre per l’alineació que culmina a la tossa de l’Àliga (484 m), al límit amb Ascó. Aquestes alineacions munta

nyoses són com una prolongació vers el SW de la serra de la Llena i de la serra de Montsant. El terme és situat a tramuntana de la cubeta de Móra a banda i banda de l’Ebre, a la seva confluència amb el riu de Siurana. El territori és solcat per diversos bar

rancs que tributen directament a l’Ebre, com el de Comes Llargues, el dels Morers i el del Rec de Valls, a l’esquerra del riu, i el barranc del Foc i el dels Poiassos a la dreta. Algunes partides del terme són les Tallades (on hi ha el Mas de les Tallades), els Arguetans (prop de la ribera de l’Asmà) i els Presseguers (on hi ha el Mas de Tarragó).

El terme comprèn la vila i cap de municipi de Garcia, la caseria del Mas de Senier i el santuari de Santa Magdalena. El terme és travessat per la carretera C-12, que aigua avall del riu entronca, a l’altura de Móra la Nova, amb la carretera N-420 de Tarragona a Gandesa. El tram Garcia-Mora la Nova data del 1917 i el 1926 s’inaugurà el pont sobre el riu de Siurana. De la vila surt una carretera en direcció NE, al Molar, que data del 1926. El ferrocarril de Barcelona a Madrid travessa el terme i té estació (1922) a la dreta de l’Ebre; tanmateix, no és en servei ja que les comunicacions fan més senzill utilitzar la de Móra la Nova. Encara funciona la barca per travessar l’Ebre.

Hom ha proposat que l’origen del topònim Garcia prové d’un antropònim, altres apunten un possible origen àrab (que vindria de llàrab Garsiia) i d altres cerquen les arrels en un probable origen preromà.

La població i l'economia

El fogatjament del 1553 registrà a la població (garcians) 121 focs. El cens del 1718 comptabilitzà 432 h i el de 1830, 1 094. En aquests tres recomptes esmentats la població es comptabilitzava amb el terme prioratí del Molar, que fou agregat de Garcia fins el 1850 El cens del 1857 sumava 1 749 h i el de 1900 en registrà 1 658. La població anà minvant progressivament fins a arribar als 1 185 h del 1936. El 1940 la població disminuí fins a 1 008 h i a 949 el 1945. El 1950 hi havia 963 h, 937 el 1960, 742 el 1970 i 638 el 1981. El 1960 a la caseria del Mas de Senier hi havia encara 47 h i a l’Estació n'hi havia 28. La resta de la població habitava ja al cap de municipi. La població continuà disminuint durant la década de 1980, fins al punt que, el 1991, només censava 567 h. A partir d’aquesta data la població va continuar descendint, encara que a un ritme molt menor i amb una tendència a l’estabilització (536 h el 1999 i 498 h el 2005).

Encara que l’agricultura continua tenint un paper preponderant en l’activitat econòmica del terme, la proximitat als principals centres industrials de la comarca (Flix, Ascó o Móra d’Ebre) ha fet que una bona part de la seva població es dediqui a activitats no agràries i es traslladi a treballar fora del terme.

Les terres de conreu es dediquen principalment al secà, tot i que el regadiu ha anat guanyant ter

reny. L’olivera i l’ametller són els conreus més estesos, seguits de la la vinya, que ha patit una recessió, els fruiters (fonamentalment la cirera i el préssec) i les hortalisses. Gran part dels productes del camp són comercialitzats per la Cooperativa Agrícola de Garcia, fundada l’any 1945 i associada al FARE (Fruticultors Associats de la Ribera de l’Ebre). Per altra banda, les activitats ramaderes més destacades corresponen a la cria d’aviram i de bestiar porcí i oví.

Fins a la primeria del segle XX, i durant tota la centúria anterior, s’hi celebraren dues fires ramaderes anuals, la més important de les quals al desembre. Hi havia hagut al municipi 7 molins d’oli, dels quals ara només en funciona un, el del Sindicat Agrícola. Se celebra un petit mercat el dijous.

La vila de Garcia

La vila de Garcia és emplaçada als vessants d’un turonet (73 m) a l’esquerra de l’Ebre, entre aquest riu, el barranc del Rec de Valls i el riu de Siurana, anomenat aquí la Riera. Les cases s’esglaonen per carrers desnivellats. Són coronades pels xiprers del Calvari i per l’església parroquial i arriben prop de les aigües de l’Ebre. A la part més alta hi ha el nucli antic de la població. El lloc, segons Madoz, fou reedificat vers mitjan segle XVI. Tot i que no era emmurallada, s’entrava a la vila per tres portes. L’església parroquial antiga, que va ser molt destruïda el 1936, era dedicada a la Nativitat de Déu; en l’actualitat no té culte i resta abandonada, molt malmesa. El més important que contenia i que es perdé era el retaule que havia pertangut a la cartoixa d’Escaladei. Pintat a l’oli sobre taula, segons Ruy Fernández, era de Francesc Ribalta. La nova església parroquial va ser començada el 1949.

La vila restà fortament destruïda durant la Guerra Civil de 1936-39 ja que era propera al front on es lliurà la llarga batalla de l’Ebre. Després de la guerra, les cases mig enderrocades de la part alta s’abandonaren i la vila moderna es formà en la part més baixa del turó. Posteriorment, algunes cases destruïdes van ésser adquirides i restaurades per estiuejants.

Abans del 1936 hi havia la Societat Obrera Instructiva Republicana, amb Caixa Rural d’Estalvis, fundada el 1905. El 1932 s’hi fundà el Sindicat Agrícola El Maig (que encara manté el seu centre recreatiu) i hi havia també la Societat del Foment de Treball. Modernament cal destacar la tasca del Grup Cultural de Garcia.

La vila celebra la festa major dlestiu el 15 d’agost i la d’hivern el tercer diumenge de gener (en honor a Sant Antoni). També és tradicional fer una trobada a l’ermita de Santa Magdalena el dissabte després de Pasqua.

Altres indrets del terme

L’ermita de Santa Magdalena és situada als vessants d’un dels contraforts meridionals de la serra del Tormo, vora el camí i la partida de les Terres Noves, a l’extrem NE del terme. L’ermita i la casa de l’ermità són construïdes sota una gran balma que les cobreix. L’ermita fou destruïda el 1835, durant la primera guerra Carlina, i reconstruïda posteriorment.

A més de suposar que al lloc on hi ha la vila de Garcia hi hagué un antic poblat ibèric, se sap que n'hi hagué un altre a la roca del Sol (243 m), a l’esquerra de l’Ebre, la banda oposada a la roca de l’Ortiga. El lloc s’anomena així perquè els pagesos de Vinebre i d’Ascó se'n serveixen com a rellotge solar. De difícil accés, el lloc constitueix un mirador excel·lent de la Ribera d’Ebre, des de Flix fins més enllà de Móra. Hom hi ha trobat fragments de ceràmica de vernís negre i ibèrica pintada.

La història

Al lloc de Garcia, segons Carmel Biarnès, hi hagué antigament un poblat ibèric mentre que hi ha testimonis d’un hàbitat romà a la partida dels Planassos, a la dreta de l’Ebre. Els sarraïns reocuparen l’indret de l’antic poblat ibèric. El lloc aleshores depenia del valí de Siurana, però Garcia aconseguí d’independitzar-se i, fins i tot, d’adquirir a l’esmentat valí els termes de Falset i de Pradell. Garcia fou conquerida en temps de Ramon Berenguer IV per Arbert de Castellvell. El 1156 Ramon Berenguer IV, Guillem de Castellvell, Arnau de Sar

rià i altres nobles donaren al monestir de Poblet llur hort i el Mas de Bas del terme de Carcheia (aquest Mas de Bas, també dit del Severino, és prop del poble del Molar, antic agregat de Garcia, que a la primeria del segle XIX esdevingué municipi independent de la comarca del Priorat).

El castell de Garcia, juntament amb els de Tivissa, Móra i Marçà, tots els quals havien tingut els sar

raïns, fou donat en feu a Guillem de Castellvell pel rei Alfons el Cast, el 1174. Abans del 1309 el lloc de Garcia era de la senyoria de Galceran d’Artesa. Posteriorment, Garcia passà a formar part de la baronia d’Entença, de la qual esdevingué una fortificació important, i del comtat de Prades. Diu Biarnès que les 37 cases de moriscs que hi havia el 1610 no sofriren l’expulsió gràcies a la protecció del bisbe de Tortosa, Pedro Manrique, com consta en document expedit pel notari de Tortosa Melcior Jaume Montfort el 24 d’agost d’aquest any. El lloc formà part del corregiment de Tarragona.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...