Inscrit dins el realisme crític, es donà a conèixer amb Nuevas amistades (1959), on, sobre la base anecdòtica d’un avortament clandestí, descriu objectivament les situacions conflictives d’un seguit d’individus de la burgesia il·lustrada i progressista. Altres obres seves són: els relats Gente de Madrid (1967) i Mucho Cuento (1987) i les novel·les Tormenta de verano (1962, premi Formentor), El gran momento de Mary Tribune (1972), Gramática parda (1982) i Muñeca y macho (1992).