Es llicencià en dret a Saragossa (1917) i fou notari (1922) en diverses poblacions, entre les quals Vic (1935), on fundà (1952) el Patronat d’Estudis Ausonencs. Es destacà pels seus estudis sobre dret valencià i història de les comarques septentrionals del País Valencià, molts dels quals publicats al “Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura”, i també sobre història de Vic i sobre el notariat català medieval. Cal assenyalar-ne Orígenes del ducado de Segorbe (1933), San Vicente Ferrer en Vich (1953) i els treballs sobre territorialització dels furs valencians i sobre la possibilitat d’un element consuetudinari en la codificació legislativa de Jaume I. Fou un dels signants de les Normes de Castelló (1932).