Vinculat inicialment a la teoria i la crítica d’art, ha estat professor de belles arts a la Universitat de Barcelona. Exposà per primera vegada el 1972. Inicialment, desenvolupà experiències conceptuals, però després arrelà en la pintura i el grafisme. Acostuma a disposar figures ben definides —sovint antropomorfes— sobre fons neutres o amb motius repetits de manera insistent. L’any 1995 se li feu una exposició retrospectiva al Palacio del Sástago, de Saragossa, que recollia treballs dels darrers deu anys. Fou escollit per a la mostra “Arte Español de los 80 y los 90” al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) de Madrid.
L’any 2022 feu una donació de cinquanta-quatre obres dels anys 1966 al 1974 al Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre les quals hi ha algunes de denúncia del franquisme i una sèrie d’obres relacionades amb el paisatge mallorquí, una mostra de les quals s’exhibiren en l’exposició “Ferran Garcia Sevilla. Cosmos-Caos” al Centre d’Art Tecla Sala, a l’Hospitalet de Llobregat.