i Francesc Vicent Garcia i Torres | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Vicent Garcia i Torres

Nom amb el qual es féu popularel Rector de Vallfogona
Literatura
Nom amb el qual es féu popularel Rector de Vallfogona
poètica poètica
Poeta.
Tortosa, Baix Ebre, aprox. 1582 — Vallfogona de Riucorb, Conca de Barberà, 2 de setembre de 1623

Estudià a la Universitat de Lleida; el 1605 fou ordenat de sacerdot a Vic, i dos anys després guanyà per concurs la parròquia de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb, que conservà tota la vida. Feu estades a Barcelona, a Girona (on el 1621 predicà a la seu amb motiu de les exèquies de Felip III de Castella), a Tarragona (el 1612, acompanyant el lloctinent de Catalunya, marquès d’Almazán), a Lleida i a Cervera. De vers el 1622 cal datar un viatge a Madrid que donà lloc a nombroses anècdotes, cap de les quals amb fonament real.

Com a poeta seguí els models imposats pels autors castellans del moment, tant en l’aspecte formal (versificació, gèneres, rima) com en la temàtica; així, en una diversitat molt pròpia del barroc, conreà una poesia artificiosa i elegant (com el sonet A una hermosa dama de cabell negre... o les Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama...), faules mitològiques de caràcter burlesc, sàtires violentes contra persones o modes literàries i també composicions obscenes i, sobretot, grolleres, amb un llenguatge castellanitzat i ple de tòpics literaris —cultismes, jocs de paraules, estirabots— que ell mateix satiritzà en composicions com Refereix son amor, satiritzant als poetes o A la expressiva senzillesa de la llengua catalana.í

Escriví també una comèdia sobre la vida de santa Bàrbara, de caràcter al·legòric i d’escàs interès. Tot i la gran popularitat que tingué des del primer moment la seva extensa obra poètica —i d’una manera especial la de caire humorístic i escatològic, que, imitada per molts autors catalans del segle XVII, donà lloc al fenomen que hom coneix com a “vallfogonisme"— (se'n feren nombroses còpies, i Garcia, conegut amb el nom poètic de Garceni i sobretot com el Rector de Vallfogona, es convertí en un personatge mític), una part d’aquesta no fou publicada fins el 1703 —una edició anterior del 1700 ha estat considerada apòcrifa— per l’Acadèmia Desconfiada de Barcelona (L’harmonia del Parnàs, més numerosa en les poesies vàries de l’atlant del cel poètic, lo doctor Vicent Garcia). L’edició tingué un èxit notable i fou reimpresa aquell mateix any. Posteriorment en foren fetes noves edicions, una el 1770 (prohibida per la inquisició el 1782) i deu durant el segle XIX, moltes de les quals incompletes i amb poques garanties respecte a l’autenticitat dels texts. Insistint en aquesta imatge de personatge novel·lesc i còmic, Frederic Soler escriví l’obra teatral Lo rector de Vallfogona (1871, 1874, 1908), i Feliu i Codina una novel·la amb el mateix títol (1876).

Hom ha defensat la hipòtesi, poc demostrada, que Vicent Garcia fos l’autor del Quixot d’Avellaneda. Avui, la seva obra interessa més com a testimoniatge de la seva època i dels corrents literaris imperants que per la qualitat intrínseca de les composicions —notable, això no obstant, en moltes de les de tema cortesà i amorós i en algunes de satíriques—.

Col·laboració: 
MToV
Llegir més...