Membre del partit liberal, fou ministre de governació en el govern de Montero Ríos (1906), de gràcia i justícia en el de Moret, de foment en el de López Domínguez i d’estat en el de Canalejas (1910-12), i signà un tractat amb el Marroc i un altre amb França sobre el Marroc. A la mort de Canalejas se separà dels liberals de Romanones, del qual fou rival constant en la direcció del partit, i formà el partit liberal democràtic. Fou cap del govern el 1917 (d’abril a juny), però l’en feren caure les juntes militars de defensa; tornà a la presidència del novembre del 1917 al març del 1918. Ministre de governació en el govern de Maura i primer ministre el 1923, fou destituït pel general Primo de Rivera. El 1931 fou ministre de justícia del govern Aznar.