Antonio García Quejido

(Madrid, 1856 — Madrid, 1927)

Dirigent socialista castellà.

Tipògraf, ingressà el 1876 a l’Asociación del Arte de Imprimir i fou un dels fundadors del nucli socialista madrileny del 1879 i un dels informadors de la Comissió de Reformes Socials (1884). Era secretari de la Federació Tipogràfica quan, pel maig del 1886, anà a València a organitzar, juntament amb Antoni Cortès, l’Agrupació Socialista Valenciana. Del 1887 al 1897 residí a Barcelona, on impulsà la creació del PSOE local i de la UGT, de la qual fou president (1888-92) i secretari (1894-97), i encapçalà l’Agrupació Socialista de Barcelona. També destacà en la consolidació de l’Agrupació Socialista de Palma (1892 i 1899). De nou a Madrid, corrector d' El Heraldo de Madrid (1898-1919), tornà a la secretaria de la UGT (1899-1903). Creà la revista teòrica La Nueva Era (1901-02). Representà la UGT en els congressos internacionals de París (1900) i d’Amsterdam (1904; anteriorment havia assistit als de Zuric, el 1899, i de Londres, el 1896). Presidí també l’Asociación del Arte de Imprimir (1904-09) i la Federació Tipogràfica (1912-18); fou regidor (1909-13) i diputat provincial de Madrid (1919-23). Des del 1912 s’oposà a l’aliança republicanosocialista. Criticà l’aliadofília de Pablo Iglesias, i en 1919-21, essent vicepresident del PSOE, es declarà partidari de la III Internacional. Havent abandonat el PSOE, fou cofundador del Partido Comunista Obrero Español i de la redacció de La Antorcha . Escriví Pablo Iglesias en el Partido Socialista (1905) i Carlos Marx y la Internacional (1923).