L’any 1445 és documentat a Saragossa. Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar. Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona. El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys. A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes. Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos col·laboradors i deixebles. Sembla que els darrers anys de la seva vida (des del 1481, si més no) residí a Barbastre. Una obra seva característica és el retaule de Bellcaire (Museu d’Art de Catalunya), datada i signada per ell. És probable la seva col·laboració amb el pintor Jaume Huguet, de qui rebé una gran influència, sobretot en la realització de les figures humanes: aspecte escultòric dels personatges, vestits estudiats i sobrietat i bellesa de les faccions humanes. A Lleida, on fou actiu vers el 1460, tingué de deixebles Pere d’Espallargues, Jaume Ferrer (II) i el mestre de Viella, i la seva influència s’estengué al cercle aragonès, on ja havia treballat Jaume Huguet. Col·laborà amb Juan de la Abadía. Obres seves més importants són els retaules de Sant Quirze i Santa Julita (Museu Diocesà de Barcelona), de Santa Clara i Santa Caterina (catedral de Barcelona), de la Mare de Déu i Sant Vicent Ferrer (Cervera), de la Mare de Déu de Bellcaire (Museu Nacional d’Art de Catalunya) i de Sant Joan Baptista (Museu Nacional d’Art de Catalunya).