El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà. És autor d'Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita (Saragossa sd, Madrid 1887) i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance (1484), col·laborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino (1481-82) i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà (1491), versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya (1495).