Seguí els seus pares a l’exili després de la Guerra Civil de 1936-39 i es naturalitzà francès (1948). Estudià a l’escola de belles arts de Perpinyà i a l’Académie de la Grande Chaumière, a París, on s’instal·là el 1949 i es relacionà amb pintors com Antoni Clavé, Emili Grau i Sala, Óscar Domínguez o Eduardo Arroyo. Pintor figuratiu, es caracteritza per la puresa i la diafanitat dels colors. El 1951 fou seleccionat per al Prix de la Critique de França, i el 1958 obtingué el premi Fénéon. Exposà a Europa i a Amèrica. Il·lustrà llibres, com La mort d’un petit cheval, d’Hervé Bazin, i L’obra poètica de Jordi Pere Cerdà. L’any 2006, conjuntament amb la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Perpinyà li dedicà una exposició retrospectiva.