Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica: Galleria d’Arte Moderna de Milà (1953), casa a les Zattere de Venècia (1957), centre recreatiu Olivetti a Ivrea (1953-59), central termoelèctrica a Porto-Corsini (1959-60), església de San Giovanni a Milà (1962). Intervingué en el projecte Milano Verde (1938) i en la planificació del barri INA de Casate (1952). Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova: el eatre Carlo Felice (1982-91), conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels projectes més importants de la seva carrera, l’Escola d’Arquitectura (1975-90), al centre històric de la ciutat.