Germà de l’escultor Pau Gargallo. El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat. A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona (1927, Nick Winter). A continuació dirigí La última cita (1928), adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N. Winter, però que acabà assumint ell mateix. Després feu La España de hoy (1928-29), un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla. També rodà a Niça la part espanyola de La cançó de les nacions (La Chanson des Nations, 1931, Maurice Gleize i Rudolf Meinert), amb Lolita Alonso, Maria Ferrer i Joan Oliva. El melodrama religiós Sor Angélica (1934), escrit i dirigit en plena República, obtingué un gran èxit de públic i una notable difusió per l’Amèrica Llatina (el 1954, Joaquín-Luis Romero-Marchent en feu una nova versió). Poc després, signà el guió d’El octavo mandamiento (1935, Arthur Porchet) i en plena Guerra Civil realitzà Eran tres hermanas (1939), protagonitzat per la seva neboda Luisita Gargallo. Aquesta debutà com a actriu infantil en el primer film del seu oncle, i també fou la protagonista de l’últim treball de Gargallo, El sobre lacrado (1941). També fou l’autor de les comèdies musicals Tres solteronas (1944) i Yo me casaré contigo (1946), amb música de Sebastià Albalat.
Bibliografia
Popular Film", núm. 144, 1929.
Santos, M.: Una charla con Francisco Gargallo, "Popular Film", núm. 241, 1931, p. 2-3.