i Giuseppe Garibaldi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giuseppe Garibaldi

Giuseppe Garibaldi
© Fototeca.cat
història militar hist mil i història hist
Militar i polític italià.
Niça, 4 de juliol de 1807 — Caprera, Sardenya, 2 de juny de 1882

D’origen sard, navegà per la Mediterrània i assolí el grau de capità. Assabentat de les teories de Saint-Simon i de la situació política d’Itàlia, anà a Marsella a conèixer Mazzini, que l’admeté a la Giovine Italia. El 1834 participà en la revolta, fallida, de la marina sarda, i el 1835 anà a Rio de Janeiro, on lluità en la rebel·lió antiimperial de Rio Grande do Sul (1836). El 1842 passà a l’Uruguai, on combaté contra el candidat Oribe. Tornà a Itàlia (1848), i amb un cos de voluntaris atacà els austríacs a Milà. Durant la república romana, fou diputat i lluità contra els francesos (1849). Refugiat al Piemont, en fou expulsat, i el 1850 anà a Nova York, des d’on viatjà per l’Amèrica Central, el Perú, Oceania i la Xina; el 1854 es retirà a l’illa de Caprera. Atret per Cavour (1856), el 1859 vencé els austríacs a Varese i a San Fermo, però s’oposà a la política de Víctor Manuel II i fou destituït. El 1860 prengué Sicília i Nàpols, d’acord amb Cavour, però la qüestió romana l’enfrontà de nou amb el rei, que el derrotà i el capturà a Aspromonte (Calàbria) (1862). Indultat, s’uní a Mazzini i presidí el Comitè Nacional Unitari Italià. El 1866 derrotà Àustria al Trentino, bé que fou vençut pels francesos en intentar de prendre Roma (1867); nogensmenys, lluità per França en la guerra Francoprussiana (1870-71). Fou elegit diputat del parlament italià (1875), però poc després es retirà definitivament.

Col·laboració: 
CaA
Llegir més...