i els Garidells | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

els Garidells

Els Garidells
© Fototeca.cat
Municipi de l’Alt Camp.
Població: 
221 h
[2009]
Extensió: 
3 km2

Situació i presentació

El municipi dels Garidells és situat a l’esquerra del Francolí. Per l’extensió del seu terme és el segon municipi més petit de l’Alt Camp, després del Rourell. El relleu del terme és afectat per una sèrie de turons l’alçària dels quals disminueix d’E a W segons que s’apropen al curs del Francolí. El territori és recorregut per la riera dels Garidells, que desemboca al Francolí dins el terme de Perafort. Els Garidells limita al N amb Vallmoll, a l’E amb la Secuita, al S amb Perafort i a l’W amb el Morell, aquests tres darrers termes pertanyents a la comarca del Tarragonès.

El municipi es comunica amb Valls i Tarragona per la carretera N-240 de Tarragona a Lleida, la qual parteix el terme en dues meitats gairebé idèntiques i passa propera al nucli urbà.

La població i l'economia

En la contribució determinada l’any 1358 per la cort de Girona i Barcelona, el lloc dels Garidells apareix amb 14 focs, mentre que el fogatjament del 1553 en registra 15. L’any 1719 poblaven el lloc un total de 17 veïns. Els Garidells perderen veïnat entre el 1719 i el 1763, ja que en la darrera data registraven 13 veïns. Els deu anys transcorreguts entre el 1763 i el 1773 foren molt positius per al lloc, ja que no solament recuperà les pèrdues experimentades respecte del 1719 sinó que millorà el nombre de veïns en situar-se en 26. L’any 1787 tenia 312 h i el 1795 un total de 65 homes de més de 16 anys, 23 dels quals eren fadrins i la resta casats. El 1819 els Garidells tenien 28 veïns, quantitat que mantenia el 1830 (140 h), mentre que el 1842 assolia 144 h. El municipi registrà el nombre màxim de 440 h el 1857. Entre el 1860 i el 1877 experimentà una forta davallada, ja que passà de 414 h el 1860 a 260 h el 1877. El municipi entrà al segle XX amb 239 h, que pujaren a 267 el 1910. Des del 1910 fins als anys vuitanta la població dels Garidells no deixà de minvar; la xifra més baixa del segle s’enregistrà el 1972, amb 132 h. El cens del 1981 indica per al municipi un total de 179 h, que el 2001 havien baixat a 175 h. L’any 2005 hi havia 189 h.

L’agricultura i l’avicultura són els recursos econòmics més importants. En les terres d’al·luvió que voregen el Francolí hi ha una estreta franja de regadiu en la qual es conreen avellaners, cereals i fruiters. A la resta de les terres conreades predomina la vinya, seguida dels ametllers, els garrofers, les oliveres i els avellaners. La part no conreada és ocupada pel bosc i la garriga. A partir dels anys vuitanta hi va haver una revitalització del poble gràcies a la seva funció de segona residència, sobretot a partir de la construcció de la urbanització Malacuca, situada a l’extrem de ponent del poble, prop del Francolí i de la carretera N-240.

El poble dels Garidells

El nucli urbà del poble dels Garidells és sobre un tossal de 132 m d’altitud i a l’esquerra de la riera dels Garidells. L’església parroquial és petita i dedicada a sant Jaume, en honor del qual el municipi celebra la festa major al juliol. Per damunt de la caseria sobresurt l’edifici de l’antic castell feudal dels Garidells.

La carta de poblament de l’indret fou donada per Guillem de Claramunt als seus germans Arnau i Berenguer l’any 1174. Els drets que sobre el lloc s’havia reservat Guillem de Claramunt en fer la donació als seus germans passaren el 1229, per disposició testamentària, al monestir de Santes Creus. El 1309 els Garidells pertanyien a Saurina de Castellet, de la qual passaren a Galceran de Montoliu, que instituí hereu del lloc, com també de la Pobla de Mafumet, el seu fill Bernat. L’any 1391, el rei Joan I vengué a la mitra tarragonina els drets i la jurisdicció que sobre els Garidells posseïa la corona. El territori passà dels Montoliu als Rossell; l’any 1582, Jaume de Rossell va vendre el castell i el terme dels Garidells al monestir de Santes Creus. La parròquia del poble posseïa 4 jornals i 2 quartans de terra, que passaren a ser propietat de Josep Damunt, pagès de la localitat, els anys trenta del segle XIX.

Col·laboració: 
JMRe
Llegir més...