El Gran Capità, ajudat pels condottieri Bartolomeo d’Alviano i Prospero Colonna, aconseguí d’atacar per sorpresa gràcies al mal temps i de desbaratar l’exèrcit francès. Victòria estratègica més que no tàctica, representà, després de la de Cerignola ( batalla de Cerignola ) i amb la ulterior caiguda de la fortalesa de Gaeta (1 de gener de 1504), el pas definitiu del regne de Nàpols sota el poder de Ferran el Catòlic.