La seva Ciutat Industrial (1901-04), projecte de ciment armat, de ferro i de vidre, és el primer intent d’urbanisme racionalista, adaptat a les particularitats de l’home de l’era industrial. Aplicà els seus conceptes a Lió (1904-14), on construí edificis públics exemplars i barris d’habitatges enquadrats en un pla unitari: escorxadors de La Mouche (1909-13), estadi olímpic (1913), hospital E. Herriot (1915) i el barri anomenat dels EUA (començat el 1928). Defensà una arquitectura renovada, però basada en normes formals immutables. La seva obra, d’una alta qualitat tècnica, és una constant i subtil referència al classicisme.