i la Garona | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

la Garona

Nom occità deGarona (oc), Nom francès deGaronne (fr), Nom occità dearriu Garona (oc)
Nom occità deGarona (oc), Nom francès deGaronne (fr), Nom occità dearriu Garona (oc)
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin. Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic. Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa. El pendent és molt fort als Pirineus, d’una mitjana d’1 m per quilòmetre als voltants de Tolosa, només de 0,50 m entre el Tarn i Agen i ja per sota de 0,25 m entre Marmanda i Castèths, on hom observa ja l’acció de la marea. Des de Muret o des de Tolosa té un camp d’inundació de 2 a 4 km d’ample, i el llit ordinari fa de 180 a 225 m. Els cims dels Pirineus recullen de 2 500 a 3 000 mm, i al Massís Central, fins a 1 750 mm, la qual cosa explica la gran abundància de la Garona. És un riu de tipus nival a Tolosa, i passa progressivament a nivopluvial a Agen i a pluvionival després de l’Òlt, en anar-se desplaçant el màxim de maig a abril-març. El mínim és sempre d’agost-setembre. Les crescudes de la Garona són ràpides, i en vuitanta hores recorren tot el riu. A Tolosa hom ha mesurat crescudes de fins a 8 000 m3/s. Té crescudes de maig i de juny d’origen oceànic aquità, crescudes oceàniques clàssiques, hivernals, i crescudes mediterrànies, que són provocades per furiosos temporals a les Cevenes i a la Muntanya Negra i inflen paorosament els congosts del Tarn i de l’Òlt.

Des del punt de vista de la utilització de l’aigua es destaquen les obres de regulació i d’obtenció d’energia elèctrica i el canal de navegació. A la Vall d’Aran hom ha construït centrals hidroelèctriques a la xarxa hidrogràfica de la Garona, tant de la d’Eth Joeu com de la de Ruda, o al col·lector, fins al punt de tenir-les equipades amb 269 400 kW, repartits entre les centrals d’Eth Joeu —amb 585 m de salt—, d’Aiguamòtx, d’Arties (68 000 kW i 802 m de salt) i de Viella, a la Garona de Ruda, i de Bossost, de Varradòs —632 m de salt—, de Benòs, de Cledes, de Canejan i d’Eth Pònt det Rei, ja al col·lector principal. Amb una cabuda total de més de 860 hm3, la Garona és el riu i la vall que han permès la gran artèria fluvial de comunicació del S d’Occitània, el canal de Migdia, que comunica l’Atlàntic (Bordeus) amb la Mediterrània (Agde, Seta), fins al grau de Lo Rei prop d’Aigasmòrtas, i amb el Roine (Tarascó).

Col·laboració: 
VMa
Llegir més...