el Garraf

Comarca de Catalunya, a la costa, una de les tres que constitueix el territori del Penedès.

La geografia

Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú (54.230 h [2001]). L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès; d’altres, paral·leles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles. A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits al·luvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament històric. Les calcàries cretàcies del massís són utilitzades per a la fabricació de ciment a Garraf, a Vallcarca i a Vilanova, i de grava per a la construcció a Garraf, a Sitges, a Ribes i a Vilanova. El sauló miocènic de Ribes serveix com a fundent en la fabricació de vidre i de ciment i per a terra de foneria. La hidrografia resta reduïda a la riera de Canyelles, de tipus torrencial, i el riu de Foix, molt irregular, que forma el pantà de Foix prop de Castellet (Alt Penedès), el qual serveix per al regadiu dels termes de Cubelles, de Vilanova i de Sant Pere de Ribes i per al forniment de Vilanova. El clima és suau; la temperatura mitjana anual és de 16,6°C a Vilanova i la Geltrú (la mitjana màxima és pel juliol, amb 30,2°C, i la mínima pel gener, amb 3,2°C). La pluviositat mitjana anual és de 533 mm (amb una variació de 782 a 319 mm) i els mesos més plujosos són l’abril i el setembre, mentre que els més eixuts són el desembre i el gener.

Vista aèria del nucli antic de la vila de Sitges, a la comarca del Garraf

© Arxiu Fototeca.cat

La vegetació

Les costes de Garraf, orientades cap al sud i constituïdes per roques permeables, que fan que l’aigua de pluja no pugui ésser gaire aprofitada per la vegetació, són, juntament amb llur prolongació, inclosa dins la comarca del Baix Llobregat, la posició més avançada cap al nord dels paisatges mediterranis meridionals dominats, en estat natural, per la màquia de garric i margalló. El càrritx (Ampelodesma mauritanicum), gramínia molt robusta estesa pel nord d’Àfrica i per les Illes Balears, hi té el seu centre principal de difusió en el territori català continental. També hi és notable la vegetació especial de roques i cingleres. A les parts altes del massís, per damunt dels 300 m d’altitud, hi predomina un paisatge d’alzinar amb marfull. Actualment, l’alzinar és normalment substituït per bosc de pi blanc, per brolles de bruc d’hivern, per pastures seques, etc. En els racons més frescals apareixen vestigis de roure de fulla petita i de boix.

La demografia i l’economia

La comarca del Garraf és actualment la de més població absoluta i relativa de totes tres comarques del Penedès. El 1998 se censaren 96.032 h i el 2001 la població era de 108.194 h, amb una densitat de 588 h/km2.

El port de la ciutat de Vilanova i la Geltrú, cap de comarca del Garraf

© Arxiu Fototeca.cat

El cens s’incrementà en 12.162 h en el període 1998-2001 (en el període 1991-98 el creixement absolut havia estat de 19.117 h). El saldo vegetatiu fou del 2‰, el saldo migratori, del 30,5‰ i el creixement total de la població, del 32,5‰. Tots els municipis de la comarca augmentaren el seu cens en aquest període. Canyelles passà de 1.534 h el 1998 a 2.158 h el 2001; Cubelles, de 5.390 h a 7.326 h; Olivella, de 1.051 h a 1.453 h; Sant Pere de Ribes, de 20.213 h a 23.134 h; Sitges, de 17.600 h a 19.893 h, i Vilanova i la Geltrú, de 50.244 h a 54.230 h. El cap comarcal, Vilanova i la Geltrú, aplegava el 50,1% de la població de la comarca. Els altres dos nuclis més poblats, Sant Pere de Ribes i Sitges, en concentraven el 39,8% del total. En general, la comarca presentava una estructura de població força madura, el 15% del cens tenia menys de 15 anys, el 70,1% era població adulta i el 14,9% sobrepassava els 65 anys. Pel que fa a la població activa, es calculava en 53 836 persones, amb una taxa d’atur del 10,9%. Els treballadors ocupats es distribuïen de la manera següent per sectors d’activitat: l’1,2% treballava en el sector primari, el 20,4% en la indústria, el 12,8% en la construcció i el 65,6% en els serveis. El 13,7% de la població total de la comarca (14 850 persones) eren jubilats o pensionistes.

Pel que fa a l’agricultura, la superfície agrícola censada el 1996 era de 2.791 ha, xifra que el 2003 havia disminuït a 2.081 ha (1.918 ha de secà i 163 ha de regadiu). Segons aquest darrer cens, els cultius més importants de la comarca són la vinya (1.039 ha) i els cereals (256 ha). També es conreen hortalisses (159 ha) i fruiters (105 ha). El conreu de la vinya és tradicional de la comarca: és documentat ja el 973, i el 1717 els jornals de vinya de Garraf superaven de bon tros els de l’Alt Penedès; Sitges, amb la malvasia, i Vilanova, Cubelles i Ribes, amb els vins negres, tenien un excedent de producció que en permetia una exportació regular. Hom autoritzà la càrrega i la descàrrega a les platges, el 1340 a Vilanova, el 1348 a Sitges i el 1388 a la Geltrú. El 1599 Vilanova obtingué llicència reial per a exportar anualment cent botes de vi de collita pròpia. Les exportacions augmentaren considerablement al segle XVIII a Vilanova i a Sitges, cosa que hi motivà un gran increment de la població i una afluència de capitals que hi afavorí la industrialització. L’expansió de la vinya restà totalment frenada pel gran desastre de la fil·loxera a la fi del segle XIX, i els cereals, sobretot, i els garrofers ocuparen en gran part els llocs buits. Actualment la vinya continua essent el conreu que ocupa major extensió. A més, també s’hi fan cereals, oliveres, garrofers i ametllers. Al regadiu hom conrea patates, tomàquets, albergínies i verdura. Pel que fa a la ramaderia, no és gaire important a la comarca; l’any 2003 es comptabilitzaren 821 caps de bestiar porcí, 481 de boví, 10.097 d’oví i 424 de cabrú. Les primeres fàbriques (aiguardent, sabó, indianes) s’hi instal·laren al segle XVIII. El 1839 hom posà en funcionament a Vilanova la fàbrica de la Rambla, tèxtil, única aleshores moguda pel vapor en tot el país. La industrialització arrelà sobretot a Vilanova, on continua mantenint-se potent. La branca industrial amb una major implantació a la comarca és la del metall, on destaca l’empresa Cables Pirelli, a Vilanova i la Geltrú, com a capdavantera (absorbeix més del 80% del total de treballadors de la comarca). També hi tenen una forta implantació el sector químic, del cautxú i plàstic sobretot, i la construcció, amb les fàbriques de ciment de Vallcarca, a Sitges, i Vilanova i la Geltrú. Cal esmentar la central tèrmica de Cubelles.El port de Vilanova i la Geltrú concentra les captures pesqueres del Garraf (511,3 t el 1990; 3.304 t el 2003, per un valor d’11,3 milions d’euros). La pesca també es manté a Sitges, encara que en menor escala. La funció d’estiueig iniciada a Sitges a la fi del segle XIX ha estat incrementada pel gran turisme internacional, i la població ha esdevingut un important centre turístic; també són nuclis destacats Sant Pere de Ribes, Vilanova i Cubelles. El 2002 hi havia un total de 4.552 places hoteleres i 7.683 places de càmping.

Les vies de comunicació principals segueixen el litoral: la carretera, acabada de construir el 1879 damunt l’antic i perillós camí de les Costes, i la via del ferrocarril, obra impulsada per Francesc Gumà i Ferran i inaugurada el 1881. El 1992 s’obrí al trànsit el tram central, d’uns 16 km, de l’autopista A-16, que un cop finalitzada unirà el Vendrell amb Barcelona i que en part apareix com una via substitutiva de la C-246. Hi ha, a més, una xarxa de carreteres comarcals, la més transitada de les quals és la de Vilanova a Vilafranca i a Igualada. Tots els pobles de la comarca, llevat d’Olesa de Bonesvalls, van al mercat de Vilanova (creat per Pere III el 1358), que estén la seva influència per la costa, de Gavà a Calafell; a la comarca del Garraf té importància també el mercat de Sitges. Vilanova i Sitges comparteixen la primacia cultural, amb centres d’ensenyament, biblioteques públiques, museus, sales d’exposicions i diverses associacions culturals i esportives.

La història

De la prehistòria a l’antiguitat

El poblament prehistòric del Garraf és conegut des del Neolític antic, de les coves amb ceràmica impresa, com la cova de Sant Llorenç de Sitges. Hi ha també coves sepulcrals megalítiques (cova del pantà de Foix). Les troballes d’època ibèrica es concentren sobretot als termes de Sitges i Vilanova, bé que fins ara no hi ha notícia de cap poblat important. La mateixa àrea mostra, a l’època romana, un poblament dispers amb vil·les destacades, sobretot prop de la costa, sense cap ciutat segura, puix que la identificació de Subur amb Sitges és només una hipòtesi, no confirmada ara com ara.

De l’edat mitjana ençà

El territori del Garraf fou inclòs, des del segle XIII o XIV, en la vegueria de Vilafranca del Penedès, i a partir del decret de Nova Planta (1716), al corregiment del mateix nom. Poc temps abans d’aquesta data, tanmateix, una part de la zona costanera (termes de Vilanova i la Geltrú i de Cubelles) fou incorporada a la vegueria de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 el Garraf restà dins la província de Barcelona, dins la qual formà el partit judicial de Vilanova i la Geltrú. El límit del partit judicial fou pres com a línia de demarcació de la comarca establerta per la Generalitat de Catalunya el 1936. Així, el Garraf romangué compost pels municipis de Canyelles de Garraf, Castellet i la Gornal, Cubelles, Olesa de Bonesvalls, Olivella, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú. La nova divisió territorial del 1990 n’alterà la distribució i Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls s’incorporaren a la comarca de l’Alt Penedès.