La geografia
És constituïda per un planell inclinat cap al NW i enèrgicament dessecat que constitueix l’extrem meridional de la Depressió Central Catalana i, al N, per un sector de la plana d’Urgell. Forma part del vessant esquerre de la conca del Segre, des de les serres que formen la divisòria d’aigües amb el Francolí: serra la Llena, la més alta (alt del Curull, 1.025 m alt.), continuada cap a l’W pels contraforts septentrionals del Montsant. Tanmateix, en dos indrets la comarca ultrapassa aquesta línia divisòria d’aigües: a la vall de Bovera, drenada pel riu de la Cana, afluent de l’Ebre per l’esquerra, i al sector de Vinaixa i de Tarrés, drenat cap al Francolí i que morfològicament forma part de la Conca de Barberà. El curs d’aigua més important és el riu Set, afluent del Segre per l’esquerra, el qual té molts torrents tributaris, secs gairebé tot l’any. El clima és de transició entre el mediterrani i el de la regió continental, amb una especial caracterització derivada de l’altitud i de la sequedat de l’ambient, notable en aquesta comarca. La mitjana de pluja anual és de 384 mm, que cauen en 47 dies, cosa que representa un dèficit important d’aigua.
La vegetació
Paisatge característic de la comarca de les Garrigues
© Fototeca.cat
Situada a sotavent del muntanyam marítim, la comarca de les Garrigues posseeix un clima força àrid i continental, el qual només permet l’existència d’una vegetació xerofítica mediterrània, semblant a la que domina a la resta de les baixes planes de l’Ebre mitjà. Primitivament, la màquia de garric i d’arçot i, als indrets més muntanyosos, el carrascar devien cobrir la major part del terreny. Avui dia, després de milers d’anys d’explotació per l’home, erms ressecs i matollars clars, però rics en espècies d’una gran significació biogeogràfica, són els tipus de vegetació més estesos. Una vegetació de baixa muntanya mediterrània seca prepondera a les altes terres orientals i meridionals (obac de serra la Llena, etc.).
L’economia
L’agricultura
La base econòmica de la comarca és, en gran part, agrària. El 1989 hom dedicava 45.060 ha a l’agricultura, xifra que el 2003 s’havia incrementat fins a 48.304 ha (39.060 ha de secà i 9.244 ha de regadiu). Els cultius més importants són les oliveres (19.534 ha) i els fruiters (14.799 ha), principalment els ametllers, que ocupaven 12.721 ha del total. També destaquen els cereals (5.411 ha), amb preeminència de l’ordi (3.246 ha) i el blat de moro (1.493 ha), i la vinya (865 ha), destinada principalment a l’elaboració de raïm per a cava. L’olivera, el conreu principal (gairebé en la seva totalitat al secà) és protegida des del 1975 per la denominació d’origen Borges Blanques; també són importants els ametllers. Tots dos tipus de conreu són la base econòmica de molts pobles de la comarca, com l’Albagés, l’Albi, Bovera, Cervià, la Granadella, el Cogul, Juncosa, la Pobla de Cérvoles, el Soleràs, Vinaixa, Castelldans i els Torms. Els cereals i la vinya són els altres conreus importants al secà, però pateixen una recessió considerable, malgrat que a l’E de la comarca el vi és emparat per la denominació d’origen Costers del Segre, subzona Garrigues. El regadiu es troba a la part més propera al canal d’Urgell, i és important als termes d’Arbeca, les Borges Blanques i gairebé exclusiu als de Juneda i Puiggròs. La ramaderia té importància sobretot al sector de regadiu de la comarca. L’any 2003, el cens ramader estava constituït per 55.261 caps de bestiar porcí, 21.042 caps de boví, 19.209 d’oví i 1.568 de cabrú. Es tracta d’explotacions de tipus intensiu, amb una considerable importància de l’avicultura.
Indústria, demografia i serveis
La majoria d’empreses són petites amb un predomini clar del sector alimentari, i concentrades en els municipis més propers a l’autopista de Lleida. Hi ha pedreres als Omellons i a la Floresta, i una indústria de mobles metàl·lics a Puiggròs.
La Plaça Major de les Borges Blanques, cap de comarca de les Garrigues, on se celebra el mercat setmanal
© Arxiu Fototeca.cat
Pel que fa a la resta d’activitats econòmiques, la construcció tendeix a davallar, mentre que el sector terciari, on destaca principalment el comerç, augmenta (44,1% dels ocupats el 2001). L’activitat industrial no s’ha desenvolupat gaire i només donava feina al 18,4% dels actius ocupats l’any 2001. En aquest mateix any, la indústria es concentrava als municipis més poblats (les Borges Blanques, l’Arbeca i Juneda) i depenia en gran part de l’agricultura (el 25% de les indústries de la zona eren agroalimentàries i el 27% es dedicaven a la transformació de metalls), que representava més del 30% de la riquesa de la comarca. La producció d’oli és una de les més importants del país, ja que les Garrigues és una de les tres comarques catalanes que conformen la Denominació d’Origen Protegida de les Garrigues. Sota aquesta denominació es produïren una mitjana de 5 milions de litres d’oli anuals en el període 1997-2002.
La comunicació principal de la comarca és i ha estat sempre la ruta entre Tarragona i Lleida, d’origen prehistòric, que resseguí una important via romana existent ja al segle II aC i transformada a l’edat mitjana en camí ral. És seguida actualment pel ferrocarril i per la carretera i l’autopista. Un altre antic camí important és el camí vell entre Lleida i Tortosa, que, per Sarroca i Enviure, arribava a l’Ebre i que fou igualment via romana. Des de l’edat mitjana hi ha mercats i fires, entre els quals es destaquen el mercat de les Borges Blanques, centre econòmic de les baixes Garrigues, i el de la Granadella, centre de les altes Garrigues.
La població
La població era aproximadament d’uns 28.000 h el 1857, i arribà al màxim el 1925, amb 32.000 h; a partir d’aleshores s’inicià una minva accelerada, fins a arribar a uns 20.212 h (1981), que havien baixat a 19.429 h el 1991. El 1998 se censaren 19.237 h i el 2001 la població era de 18.999 h, amb una densitat de 23,7 h/km2. En el període 1998-2001, el cens disminuí en 238 h (en 1991-98 la pèrdua absoluta es calculà en 192 h). 14 municipis de la comarca perderen població en aquest període, especialment la Granadella, que passà de 831 h a 776 h; Juncosa, de 594 h a 547 h; Juneda, de 3.002 h a 2.960 h, i les Borges Blanques, de 5.181 h a 5.143 h. Els nuclis que superaven el miler d’habitants eren les Borges Blanques, Juneda i Arbeca, que concentraven el 54,9% del cens comarcal. El saldo vegetatiu fou del -6,7‰, el saldo migratori, del 4,1‰ i el creixement total de la població, del -2,6‰. Les Garrigues era una de les comarques més envellides de Catalunya; la població menor de 15 anys només representava l’11,3% del cens, el 61,25% era població adulta i el 27,5% sobrepassava els 65 anys. La població activa era de 8.135 persones, 7.670 de les quals estaven ocupades de la manera següent: el 23,7% treballava en el sector primari (la mitjana a Catalunya era del 2,5%), el 18,4% en la indústria, el 13,8% en la construcció i el 44,1% en els serveis. La taxa d’atur era del 5,7%. Un total de 4.667 persones eren pensionistes o jubilades, xifra que representa el 24,6% del total del cens.
La història
De la prehistòria a l’antiguitat
El vestigi més destacat del poblament prehistòric de la comarca de les Garrigues són les pintures rupestres de la roca dels Moros del Cogul, fins fa molt poc l’exemple més septentrional conegut dels santuaris dels pintors de les serres. Hi ha indicis de Neolític (sepulcre de fossa de les Borges Blanques). Durant l’època ibèrica la comarca pertangué als ilergets. La romanització es manifesta pel poblament en vil·les, cases de pagès, documentades sobretot a la banda N de la comarca, mentre que hom no té notícia de cap ciutat romana ni de la possibilitat que cap poblat ibèric hagués continuat, romanitzat.
Del segle XVIII ençà
El territori de les Garrigues fou inclòs en la vegueria de Lleida (després del 1716, corregiment), excepte l’Albi, Cervià i l’Espluga Calba, que ho foren a la de Montblanc (després del 1716, del corregiment de Tarragona). Eclesiàsticament fou dividit entre les diòcesis de Tarragona (Cervià, la Pobla de Cérvoles, el Vilosell, l’Albi, Vinaixa, Tarrés, Fulleda, els Omellons, l’Espluga Calba i Arbeca) i de Lleida. El 1833 la comarca restà inclosa dins el partit judicial de Lleida, a la província del mateix nom, però el 1908 fou creat el partit judicial de les Borges Blanques (annexat recentment de nou al de Lleida), el qual serví de base (amb la inclusió de Granyena i l’exclusió de Belianes) per a la nova comarca creada el 1936 per la Generalitat de Catalunya amb el nom de les Garrigues. Tanmateix, aquesta denominació incloïa també tradicionalment els pobles de secà veïns del Segrià, especialment Maials, Llardecans i Almatret. En canvi, els pobles de la zona baixa de la comarca (de les Borges Blanques i Castelldans cap al N) han estat considerats del pla d’Urgell, i de Vinaixa cap a l’E de la Segarra. En la nova divisió territorial del final dels anys vuitanta, el fins aleshores municipi garriguenc de Torregrossa s’incorporà a la comarca del Pla d’Urgell.