Lluità en la Segona Guerra Mundial i fou internat en camps de concentració. Més tard es dedicà al periodisme. La fama li arribà amb els contes de Les bêtes (1953) i la novel·la Le temps des morts (1953, premi Goncourt), sobre l’experiència del captiveri, que després documentà en Histoire de la captivité des français en Allemagne (1939-1945) (1967). La seva narrativa s’afermà sòbria i dramàtica amb una nota insistent de crueltat.
Altres obres són Les femmes (1955), L’herbe des rues (1957), records d’infantesa; Le fugitif (1961), Le meilleur de la vie (1964), L’homme et l’animal (1974), Les sources (1975) i Le règne végétal (1981). Conreà també el teatre, els llibres de viatges i, especialment, la biografia (Gérard de Nerval et son temps, 1981; Buffon, 1983; Humboldt l’explorateur, 1985).