Durant la seva joventut residí a València. Després ocupà càrrecs diplomàtics a França, Grècia i la Xina. Escriví nombroses comèdies, de caràcter naturalista (La levita, 1868; El estómago, 1874; Huelga de hijos, 1893), i novel·les (El Anacronópata, 1887; Las personas decentes, 1890).