Nasqué a França durant l’exili dels seus pares gironins, el militar Jaume Gasset i Raimunda Mercader; en tornar la família a Girona fou inscrit al llibre de baptismes de la catedral, i així ésser considerat gironí.
Lluità a la primera i segona guerra Carlina. Membre del partit moderat, fou governador militar de Jaén (1856-58) i comandant general de Ceuta (1858-59). A la guerra d’Àfrica es distingí en els alts de Benzú (1859). També fou destinat a Mèxic, on en 1861-62 fou cap de les tropes d’ocupació espanyola a la fortificació mexicana de San Juan d’Ulúa, al Port de Veracruz; hi romangué fins que fou rellevat pel general Prim. Fou capità general de Catalunya (1866-67) i de València (1867-68), on fou destituït per la Revolució de Setembre (1868). Participà en la restauració dels Borbó; Alfons XII li concedí el títol de marquès de Benzú (1875) i fou honorat amb la Creu de Sant Ferran i nomenat gentilhome de cambra d’Isabel II. Ocupà el càrrec de senador en diverses legislatures.