Fill de Gastó II i d’Elionor de Comenge. De primer feu costat al rei de França Felip VI en la guerra dels Cent Anys, però després es decantà cap a una política de neutralitat entre els partits anglès i francès. El 1362 obtingué a Launac (diòcesi de Tarba) una gran victòria sobre el seu contrincant, el comte Joan I d’Armanyac, fet presoner amb un gran nombre dels seus barons, al qual exigí, abans de retornar-li la llibertat, un fort rescat i la renúncia als drets que pogués tenir sobre els vescomtats de Bearn i de Marsan i altres terres en litigi, bé que l’acord definitiu no tingué lloc fins el 1377.
Hàbil diplomàtic, sabé conservar, al marge dels conflictes bèl·lics dels seus veïns, la pau i la independència dels dominis familiars, i els seus recursos econòmics li permeteren de mantenir una cort brillant i fastuosa a Ortès, capital del comtat, que feu l’admiració dels contemporanis, com el cronista Froissart. Gran protector de les arts i de les lletres, escriví un llibre de pregàries i un tractat sobre la caça (Phébus, des déduiz de la chasse des bestes sauvaiges et des oyseaux de proye), molt llegit durant el segle XV i conservat en nombrosos manuscrits, alguns dels quals esplèndidament il·lustrats.
Mort sense descendència legítima —en un accés de còlera havia occit (1381) el fill seu i d’Agnès de Navarra, Gastó—, els seus estats havien de passar a la corona, segons el pacte convingut entre ell i Carles VI de França (1390). Això no obstant, aquest, mitjançant una indemnització pecuniària, accedí a reconèixer els drets successoris del vescomte Mateu I de Castellbò, el qual tornà, així, a reunir tot l’heretatge de la casa comtal de Foix i de l’un i l’altre vessant pirinenc.