Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia. La capital fou Grèzes. Aquest comtat fou atorgat (926) pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà . En morir el comte Esteve II (1033), la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà. El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789. Del seu casament amb Gerberga, comtessa de Provença, Gilbert I tingué dues filles, i, en morir (~1110), Gerberga casà l’hereva, Dolça de Provença, amb Ramon Berenguer III, fet que uní el vescomtat de Gavaldà al patrimoni dels comtes reis catalans. Alfons I de Catalunya-Aragó el cedí al seu fill segon, Alfons II de Provença. Fou inclòs entre els territoris als quals renuncià Jaume I de Catalunya-Aragó pel tractat de Corbeil, el 1258.