i les Gavarres | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

les Gavarres

El massís de les Gavarres, extrem nord de la Serralada Litoral Catalana
© Arxiu Fototeca.cat
Massís que constitueix l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana.

Cap al Baix Empordà forma un bloc aixecat limitat per una falla, així com també per l’W (Gironès), on es posa en contacte amb la Depressió Prelitoral; cap al S entra en contacte amb el batòlit granític de la Serralada Litoral i cap a l’E arriba fins a la costa, que en aquest sector esdevé escarpada i abrupta. Els materials que el formen són paleozoics, bàsicament esquists silurians i alguns petits afloraments de calcàries devòniques i quarsites armoricanes molt dures. En el contacte amb el batòlit aquests materials són profundament metamorfitzats. L’estil tectònic que hi predomina és el germànic. Hi són freqüents les falles de direcció nord-sud i est-oest. El relleu és suau a causa de l’erosió. Les formes més sobresortints són les valls encaixades de la perifèria, per la proximitat del nivell de base dels rius que s’hi formen i per l’erosió diferencial, que posa en relleu els afloraments quarsítics. En conjunt el massís presenta una sèrie de nivells d’erosió i un nivell de crestes que es manté entre els 300 i els 500 metres. Els pics més alts són el puig d’Arques (535 m), el pic de la Mare de Déu dels Àngels (485 m), Santa Pellaia (353 m) i el Montnegre (285 m). El clima és típicament mediterrani, i la vegetació característica és l’alzinar. El predomini de materials rics en sílex hi ha originat la formació de sòls de tendència àcida, molt favorables a la sureda. Actualment l’alzina surera, intensament explotada, hi és l’arbre més abundant. La població hi és escassa, reduïda a alguns masos aïllats. En relació amb l’expansió turística de la costa, hom hi ha construït algunes urbanitzacions.

Col·laboració: 
MBo
Llegir més...