Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista Lluch, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc, redactada totalment en català; en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972. És autor d’un assaig sobre La poesia de Miquel Ferrà (1960), i edità una Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978),Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998) i el volum autobiogràfic Històries i memòries (1986). Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946).