El 1897 construí la seva primera càmera cinematogràfica i realitzà el film Baralla en un cafè, així com documentals a l’estil dels Lumière. El seu reportatge sobre una visita d’Alfons XIII a Barcelona (1898) esdevingué el primer film espanyol que fou exportat. Filmà documentals, films tècnics i d’argument, com Dorotea (1899), Els pinxos de la vaqueria del parc (1905), Terra baixa (1907) i Maria Rosa (1908) —sobre els famosos drames de Guimerà—, Amor que mata (1911), en col·laboració amb Josep M.Codina, Ana Kadova —coproducció amb una casa nord-americana—, Mala Raça (1912), etc. El 1916 fundà els estudis Boreal Films, i a partir del 1917 se centrà en tasques de producció i fotografia. A l’adveniment del sonor, després de la seva darrera pel·lícula, La puntaire (1928), es retirà i es dedicà a la construcció d’aparells amb la marca pròpia (“Frugel”) i n'experimentà d’altres, entre els quals un projector en relleu. Considerat el veritable fundador del cinema català, fou cronològicament un dels grans capdavanters del cinema mundial i un dels principals protagonistes de la gran època creativa del cinema català, que s’esvaí amb motiu de la Primera Guerra Mundial.
Fructuós Gelabert
© Fototeca.cat
Director cinematogràfic.