Estudià a València i es doctorà en arts a París (1524), on fou professor de filosofia. El 1527 hi publicà De quinque universalibus, obra metodològicament tradicional, però aviat s’integrà en els corrents renovadors, fins al punt que esdevingué suspecte d’heretgia i es vinculà al nucli de valencians emigrats a París, com l’erasmista Pere Joan Oliver i Joan Martí Població, amb la neboda del qual es casà. Renuncià a ensenyar a les universitats de València i de Coïmbra i s’incorporà, a París, al col·legi renovador del cardenal Lemoine i, després, al de Guiena, a Bordeus, d’on arribà a ésser principal (1547). Lluís Vives el considerà com un altre Aristòtil. Les seves cartes llatines foren publicades pòstumament el 1571 a La Rochelle, precedides d’una biografia seva.