Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi (vers el 1619), desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril. La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures —generalment fetes pels seus deixebles— són un simple pretext. La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca —a través d’una tècnica precisa— de copsar l’atmosfera a través del color. Hom en destaca, dins aquesta línia, la sèrie de "L’Ermitage", on diversos passatges bíblics serveixen de pretext per a fer l’estudi del paisatge romà a les diferents hores del dia: El matí (1667), El migdia (1661), La tarda (1663) i La nit (1672). Per evitar plagiaris de la seva obra portà un Llibre de la Veritat, on anotava tots els quadres que feia.
El matí, de Claude Gellée
© Fototeca.cat - Corel
Pintor flamenc, anomenat le Lorrain.