Seguint l’exemple del seu antecessor, Dalmau, continuà la influència de Cluny en l’església gallega i l’afavorí, i s’envoltà de clergues francesos. Obtingué, a Roma, amb l’ajut de l’abat de Cluny, la dignitat arquebisbal per a Santiago (1119). Tot seguit topà amb l’oposició de l’arquebisbe Bernat de Toledo o de Sedirac, sobretot quan Gelmírez pretengué la primacia de les Espanyes, basant-se en l’apostolicitat de la seva seu, pel fet que tenia la tomba de l’apòstol sant Jaume. No obtingué la primacia, però sí la independència de Toledo i la subjecció immediata a Roma. En el camp polític oscil·là moltes vegades entre la reina Urraca I i el petit Alfons VII, cosa que li comportà enfrontaments amb la reina i amb els nobles, fins al punt que el seu palau episcopal fou saquejat i ell fou tancat en una torre amb la reina i assetjat pel poble. Els pelegrinatges europeus a Sant Jaume de Galícia foren àmpliament estimulats gràcies al seu zel i a l’ajut dels abats de Cluny.