Monjo de Santes Creus, deixeble i amic íntim de Pere Daguí. A Barcelona, on residí del 1489 al 1491, publicà Naturae ordo studentium pauperum i Ingressus facilis rerum intelligibilium, veritable summa lul·liana que, perfeccionada, esdevingué la seva obra més important (Ars metaphysicalis, 1506), acabada a València amb la cooperació intel·lectual i econòmica de renaixentistes castellans i italians. En aquesta ciutat, al voltant de la seva càtedra, creada el 1505, agrupà personatges com el genovès Bartolomeo Gentile i Joan Bonllavi i mantingué correspondència amb els lul·listes de Barcelona i Mallorca Joan Baró, Gregori Genovard, Jaume d’Olesa i Nicolau de Pacs. Intentà un retorn a l’autèntic pensament de Llull, amb un to menys polèmic que el del seu mestre.