i palau de la Generalitat de Catalunya | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

palau de la Generalitat de Catalunya

Portada de la capella de Sant Jordi (1432-35), al palau de la Generalitat de Catalunya, de Marc Safont
© Arxiu Fototeca.cat
Edifici públic barceloní, a la plaça de Sant Jaume, davant la Casa de la Ciutat.

Iniciat al segle XV sobre un edifici anterior, té un dels millors patis gòtics catalans (1425), a la galeria del qual hi ha la capella de Sant Jordi (1432-34), de Marc Safont —acabada el 1535—, d’un elegant gòtic florit, que conté importants brodats i peces d’orfebreria. L’entrada lateral del carrer del Bisbe —porta de l’antic hort—, obra del mateix Safont, és coronada per un medalló de Sant Jordi, obra de Pere Joan (1418). El pati dels Tarongers marca la transició al Renaixement i és flanquejat en part per porxos clàssics, de Gil de Medina (1537-47); les sales contigües —la Daurada i el Consistori Major— foren agençades de nou el 1928. La façana principal (començada el 1597), per Pere Blai —adornada amb un Sant Jordi de l’escultor Andreu Aleu (1866)—, és un dels principals monuments renaixentistes catalans i s’inscriu en la tradició dels palaus italians; conté la gran sala de Sant Jordi, que els polítics de la Dictadura cobriren de murals pompiers per tapar els noucentistes que Joaquim Torres-Garcia hi havia fet per encàrrec de la Mancomunitat (1913-18) i que avui es conserven en unes altres dependències. Un complex arc neogòtic, de Joan Rubió i Bellver (1928), uneix el palau amb la casa dels Canonges, a l’altra banda del carrer del Bisbe. Des del 1977 és seu del govern autònom català.

 

Col·laboració: 
FFV
Llegir més...