Doctor en farmàcia (1874), residí a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d’història natural i fisiologia a l’institut. Amic de Jacint Verdaguer i de Jaume Collell, participà en la fundació de l' Esbart de Vic (1867); col·laborà a “La Renaixença”, “La Ilustració Catalana”, “La Veu de Catalunya”, “La Veu de Montserrat” i la “Gazeta Vigatana”. Concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona, on obtingué la flor natural amb Criat major (1878) i la viola amb Penediment (1892); en fou mantenidor el 1890 i el 1903 i president el 1921. La seva obra poètica, emmarcada tota dins un Romanticisme moderat, fou recollida només en part en un volum de Lectura Popular , a l’antologia La garba muntanyesa (1879) i al volum Guspires de ma llar (1919). Com a prosista, el 1874 publicà la novel·la Julita , la seva obra més reeixida, la qual seguiren Sota un tarot (1876), La Mercè de Bellamata (1878, 1969), Quadros del cor (1881), Novel·les (1882), Passavents (1887) , L’espalmada (1890), La reineta del Cadí (1892), etc. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d’intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del s XIX.
Martí Genís i Aguilar
© Fototeca.cat
Escriptor.