El sector meridional és accidentat pels vessants septentrionals de la serra de la Solana (continuació de la serra Grossa), coberts de pins i matollar. El regadiu aprofita l’aigua del riu d’Albaida a través de la séquia del Puig; el conreu principal és el de tarongers (250 ha), seguit pels d’arròs, hortalisses i cereals. Al secà hom conrea oliveres (300 ha), garrofers (150 ha), vinya (70 ha) i ametllers. Les activitats industrials són les derivades de l’agricultura; hi és tradicional la fabricació d’espardenyes. Hom hi explota pedreres de guix. El poble (2 580 h [2006], genovesins ; 142 m alt.) és al pla; l’església parroquial (la Mare de Déu dels Dolors) és barroca. Té estació del ferrocarril de Xàtiva a Alcoi. Lloc de moriscs (el 1609 tenia 70 focs, juntament amb Fenollet) de la fillola de Xàtiva, el 1535 fou erigida la rectoria de moriscs. El 1611, després de l’expulsió, li fou atorgada nova carta de poblament. Fou de la senyoria dels comtes d’Olocau (se'n conserva el palau senyorial) i dels Fenollet. El municipi comprèn, a més, el poble d'Alboi i, dins el terme de Xàtiva, els enclavamet de la Casa del Romo, la foia de Saura, l’olivar de Barceló, Cairer, Calavera i Betlem.
Panoràmica del Genovés
© Fototeca.cat