Ocupà la càtedra de metafísica de Nàpols (1738-53) i fou acusat d’heretge per l’empirisme de la seva obra Disciplinarum metaphysicarum elementa (1743-52). Posteriorment exercí d’advocat, i, com a conseqüència d’un discurs sobre l’agricultura, Intieri féu crear per a ell, a Nàpols, la primera càtedra europea d’economia política (1754). En la seva obra més important, Delle lezioni di commercio (1765), recomanà l’expropiació dels béns eclesiàstics i l’abolició dels drets feudals i establí un precedent de la teoria subjectiva del valor.