Professor a Palerm, Pisa i Roma. Ministre d’educació (1922-25), inicià (1923) la reforma escolar que porta el seu nom. Idealista hegelià en el mateix sentit que Croce, la seva filosofia pren el nom d'actualisme. L’acte pur, entès com un moviment que no depèn de res extern, és una manifestació de l’esperit i conté l’absolut. A través de l’acte hom construeix l’experiència humana i fonamenta tota la realitat. Es tracta d’una filosofia de l’acció, esdevinguda oficial del feixisme italià. Entre la seva nombrosa producció cal esmentar La riforma della dialettica hegeliana (1913), Teoria generale dello spirito (1916), Che cosa è il fascismo (1925) i Fascismo e cultura (1928).