Henry George

(Filadèlfia, 1839 — Nova York, 1897)

Economista nord-americà.

Autodidacte i gran viatger, alternà, després del 1860, els estudis econòmics amb la divulgació periodística i amb el treball al partit demòcrata. Influït pels fisiòcrates, estudià els clàssics, especialment la teoria de la renda de Ricardo, sobre la base dels quals elaborà, en l’obra Progress and Poverty (1879), una defensa de l’impost únic sobre la propietat de la terra i l’eliminació dels impostos sobre el treball i el capital, amb l’objectiu d’evitar la font de conflictes i de crisis econòmiques.

També publicà, entre altres obres, Social Problems (1883), Protection or Free Trade (1886), The condition of Free Labor (1891) i The Science of Political Economy (1898). La seva proposta reformista, que fou atacada a l’encíclica Rerum Novarum com a teoria subversiva, té una continuació en l’anomenat moviment georgista o georgisme, a partir del qual sorgiren comunitats locals o enclavaments a l’Amèrica del Nord basats en l’impost únic sobre la terra, alguns dels quals encara existents.

El 1916 l’industrial Frederick Fiske Warren adquirí uns terrenys a Santa Coloma d’Andorra, on fundà l’enclavament georgista que anomenà Sant Jordi. Hi feu construir l’anomenada Casa dels Russos, projectada per Cèsar Martinell, però l’experiment fracassà al cap de pocs anys.