És densament poblada, amb més de 100 h/km2. La cobreix una capa calcària i rep més de 200 mm de pluges anuals, la qual cosa hi possibilita l’existència de conreus de cereals de secà; posseeix també oliveres i palmeres i, als llocs de regadiu, productes d’horta. Una altra activitat important és la pesca, principalment d’esponges, molt abundants als encontorns. L’única indústria és de caràcter artesanal (mantes). La capital és Houmt-Souk.
Pertanyent a Roma, fou ocupada pels musulmans (655), pels normands (1135) i pels almohades (1160). Conquerida pels catalans de Roger de Lloria el 1284, el 1286 li foren annexades les illes dels Quèrquens; durant vint-i-cinc anys fou possessió de la família Lloria, sota la senyoria del rei de Catalunya-Aragó i del papat. Vers el 1309 passà sota la dependència directa del regne català de Sicília, fins que fou recuperada pels tunisencs (1335). El 1511 fou atacada per la monarquia hispànica amb l’intent d’establir-hi una plaça forta que assegurés les conquestes d’Orà, Bugia, Alger i Trípoli. En poder de Dragut, Felip II de Castella n'ordenà la recuperació (1560), però la flota fou vençuda.